Premis Honorífics

Juan Andreu Espí

Juan Andreu Espí - Premi d'Honor

2023

Juan Andreu Espí va nàixer l’any 1940, fill de Juan Andreu Moragas, qui va realitzar la primera pel·lícula sonora en valencià de la història el 1933, “El Faba de Ramonet”.

Des de molt jove, Juan Andreu Espí va mostrar la seua passió pel cinema i va aprendre a rodar als 12 anys. Un dia en què el seu pare tenia dos encàrrecs de la entrada d’un tren a una fàbrica. Aquell dia, Juan Andreu Espí va agafar la càmera, va seguir les directrius del seu pare i va fer la seua primera panoràmica.

Poc a poc va adquirir experiència en diferents àrees del món cinematogràfic. Una de les etapes que més va gaudir va ser la del submarinisme, col·laborant amb Félix Rodríguez De La Fuente, on va gravar des de notícies fins a campionats mundials de pesca submarina, a més de la sèrie “Espanya Submarina” per a RTVE, en la seua major part per a NO-DO.

No va ser fins al 1966 quan va rodar el seu primer anunci i va nàixer el nom d’Estudis Andro. Curiosament, aquest anunci va ser d’un portaavions de joguina, sent els joguets el sector en el qual l’empresa és especialista avui en dia amb més de 6000 anuncis al seu darrere.

Durant molts anys, va compaginar el submarinisme amb la realització d’anuncis, pel·lícules i sèries. Destaquen obres com “Amb el cul a l’aire”, “La camisa de la Serp”, i l’exitosa sèrie “Benifotrem”.

Amb el temps, el seu fill Juan Andreu Peña es va convertir en realitzador, seguint els passos del seu pare. La seua filla, Eva Andreu Peña, qui, després d’una llarga carrera en el sector, acaba agafant el relleu del seu pare com a gerent de l’empresa.

Avui dia, el seu néte, Guillermo Andreu Sánchez, està a l’empresa, aprenent i posant en valor tot el que han construït tres generacions.

Tot i no estar treballant actualment, ha deixat totes les seues memòries recollides en un llibre on detalla totes les històries que ha viscut durant la seua carrera. A més, s’ha gravat un documental on Juan Andreu Espí li conta al seu néte Guillermo Andreu tota la història d’eixos 100 anys recolzat de material visual. Esperem poder mostrar-ho al públic dins de molt poc temps.

aNTONIO lLORENS

Antonio Llorens - Premi d'Honor

2022

Nascut a València l’any 1952, va iniciar la seua trajectòria professional dins del cinema independent valencià a la fi dels anys 60 amb el rodatge de curtmetratges en col·laboració amb Pedro Uris. D’aquesta època són els curts ‘A propòsit de…’, ‘Els herois’, ‘Acció’, ‘La llei dels morts’, ‘Un món d’il·lusió’, ‘Jonás’, ‘Una història d’un altre temps’ i ‘Tècnica d’una venjança’.

L’any 1975 inicia el treball de crític cinematogràfic en la ‘Cartellera Túria’ i es converteix en membre del consell de redacció. També treballa en la distribució cinematogràfica als cineclubs de València i continua rodant curtmetratges com ‘El misteri dels cinemes desapareguts’, ‘Mimi, mome, mima’, ‘Música en tres-E’, ‘A la vall’ o ‘Encadenats’.

Des de finals dels anys 70, Llorens manté una activitat intensa com a assessor, programador i escriptor per a festivals de cinema nacionals i internacionals com la SEMINCI de Valladolid, Festival de Màlaga, Festival de Cinema d’Osca, la Mostra de València o Cinema Jove, entre altres.

A més de programar nombrosos cicles, per a la Mostra de València va escriure les monografies ‘Cinema maleït espanyol dels anys seixanta’, amb August M. Torres i Diego Galán; ‘Fernando Fernán Gómez’, amb Diego Galán; ‘Lino Ventura’, amb Pablo Aibar; ‘Alfredo Matas’, i ‘Silvana Mangano, del baión al teorema’, amb Pedro Uris.

Per a la SEMINCI de Valladolid va escriure ‘Francisco Rabal, un cas bastant excepcional’, amb Manuel Hidalgo; ‘El cinema negre espanyol’, i ‘José Luis Dibildos’’. Destaquen també dos llibres publicats per la Filmoteca de la Generalitat Valenciana: ‘José Giovanni. L’aventura de la sèrie negra’ i ‘Francesc Betriu, profundes arrels’.

En paral·lel al seu treball de crític escriptor cinematogràfic, va treballar com a programador dels Cinemes Babel i dels Cinemes Albatros.

Després de quasi vint anys sense rodar, torna a dirigir amb el llargmetratge ‘Après le Trou (Després de l’evasió)’, sobre l’escriptor i cineasta José Giovanni, que va ser presentat en el Festival de Locarno. En el 2003 dirigeix el curtmetratge ‘Un conte xinés’, guardonat als XI Premis Túria, el Premi Bancaixa i el premi a millor música en la Setmana de Cinema de Medina del Campo. D’aquesta dècada són també els curts ‘La culpa aliena’ i ‘Marxmadera’.

El 2014 va dirigir el documental ‘Un jardí a la memòria’, que recupera imatges i fragments dels seus propis curtmetratges elaborats entre 1969 i 1973.

En 2014 va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català pel seu defensa del cinema d’autor i en versió original, així com pel treball de promoció de les produccions valencianes i catalanes als mercats, festivals i esdeveniments cinematogràfics internacionals.

Giovanna Ribes | Premio de Honor de la Generalitat

Giovanna Ribes - Premi d'Honor de la Generalitat

2021

La directora, guionista, artista visual i productora valenciana Giovanna Ribes rep el Premi d’Honor de 2021.
Giovanna Ribes és fundadora de Dons en Art i de l’Associació de Dons Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, dels Productors Audiovisuals Valencians, de l’Associació de Directors Valencians, de la Mostra Viva del Mediterrani, del European Documentary Network i del European Women Association. Giovanna Ribes, Premi d’Honor de l’Audiovisual 2021 pel seu “compromís” i “implicació fins a la medul·la”
Bona part de la seua formació l’ha realitzada en diferents espais internacionals com a Mitjana Production Services de Londres, la Maine Mitjana Workshop, l’Escola de Cinema de Sant Antoni dels Banys o els cursos de Direcció d’Actors de Dominic de Fazio. Està al capdavant de la productora audiovisual valenciana Tarannà Films i ha dirigit, escrit i produït llargmetratges de ficció i documentals, així com curtmetratges

Mamen García | Premio Especial a la Trayectoria

Mamen García - Premi Especial a la Trajectòria

2021

Actriu de cinema, teatre, televisió, a més de cantant, compositora i pianista, Mamen García és àmpliament coneguda com a intèrpret pel seu treball en televisió, com en la recent i reeixida serie ‘Señoras del (h)Ampa’, i en les mítiques ‘Escenas de matrimonio’, ‘Las Chicas de Oro’, ‘La que se avecina’, ‘Maniàtics’ o ‘Socarrats’. Amb àmplia trajectoria també en teatre -especialment en teatro musical- la vam poder veure en alguns títols com ‘Billy Elliot’, ‘Follies’, ‘Éramos tres hermanas’, ‘Crisis de identidad’, ‘Terapias’, ‘El hombre de La Mancha’, o ‘Memory: de Hollywood a Broadway’.

Natural de la Marina Alta, Mamen García ha merescut en tres ocasions el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, en 2000 i en 2009, a la Millor Actriu (‘Naturalessa i Propòsit de l’Univers’ i ‘Crisis de Identidad’) i en 2006 a la Millor Actriu de Repartiment (‘Terapias’). Ha rebut també per la seua interpretació en ‘Billy Elliot’ el Premi a Millor Actriu de Repartiment en els 11 Premis de Teatre Musical. En 2019 rep la Medalla al Mèrit Cultural i Artistic de la Generalitat Valenciana.

La seua trajectòria com a cantant ha sigut consolidada amb el seu treball com a solista acompanyada de músics com Albert Sanz, Perico Sanbeat, Jorge Rossy o Javier Colina, i ha donat com a resultat tres discos d’estudi en solitari (‘Marzo’, ‘Y yo a ti también’ i finalment, ‘El Cofrecito’ en 2012) i una infinitat d’actuacions en directe amb la seua particular màgia. Resulta sobre l’escenari una inimitable intèrpret de cançons pròpies i reflex de tot un món expressiu espurnejant, audaç a la seua manera, a vegades murmuradora, i sempre dotada d’un vitalisme contagiós.

Empar Ferrer

Empar Ferrer

2020

L’actriu de cinema, teatre i televisió, Empar Ferrer, és reconeguda amb el Premi d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual en la seua tercera edició dels Premis.

Per a Empar Ferrer (Mislata, 1947) el seu debut professional va de la mà de Joan Monleón en l’obra ‘La infanta Tellina i el rei Matarot’ amb l’inici de la seua trajectòria en els escenaris teatrals. Ha interpretat multitud de papers en pel·lícules i sèries de televisió. Pel que respecta al cinema, es va estrenar en ‘Visanteta esta-te queta’, de Vicente Escrivà en 1979 i, un any després, Carles Mira la va reclutar per a les comèdies valencianes ‘Con el culo al aire’ i ‘Que nos quiten lo bailao’, per a continuar amb una trajectòria cinematogràfica que abasta una trentena de pel·lícules amb títols destacats com a ‘Celos’, ‘Soldados de Salamina’, ‘Volavérunt’, ‘El corazón del guerrero’, ‘Flores de otro mundo’, ‘Solas’, ‘El viaje de Carol’ o ‘Las 13 rosas’.

Juli Mira

Juli Mira

2019

L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual reconeix la dilatada trajectòria del veterà actor alcoià en teatre, cinema i televisió.

Juli Mira (Alcoi, 1949) s’ha convertit en un dels actors més representatius de la nostra filmografia i és considerat un dels nostres mestres de la interpretació. Mira va començar la seua carrera com a actor de manera autodidacta en el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi. Ha treballat en teatre, cinema i televisió, i és a més un reconegut actor de doblatge. El veterà actor ha treballat sota les ordres de cineastes com Carles Mira, en “La portentosa vida del pare Vicent”; de Gracia Querejeta, en “Héctor”; i de Sigfrid Monleón, en “L’illa de l’holandés”, entre altres.

Toni Canet

Toni Canet

2018

Antoni Pérez Canet, més conegut com a Toni Canet, (Llutxent, 1953 – València, 13 de novembre de 2018) fou un director, productor i guionista de cinema valencià. El 1973 va finalitzar els seus estudis d’art dramàtic i el 1984 va crear la productora Doll d’Estels amb la qual va produir i realitzar diversos documentals institucionals i spots publicitaris per a televisió. El 1988 dirigeix (també escriu el guió i co-produeix) la seua primera pel·lícula “Amanece como puedas”, seleccionada per al festival del Caire i premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya. Va dirigir dues pel·lícules més: “La camisa de la serpiente” (1996) i “Las alas de la vida” (2006). Toni Canet va treballar per a Canal 9 – Televisió Valenciana dirigint tant documentals (com “Solfa íntima” el 1990, “Crònica amarga” el 1991 i “Viatjar sense bitllet” el 1998) com la sèrie de ficció “Benifotrem” que fou la primera sèrie de producció pròpia realitzada per TVV i emesa l’any 1995.

L’Institut Valencià de Cultura li va concedir el dia 12 de novembre de 2018 el guardó d’honor dels Premis de l’Audiovisual Valencià 2018, en la seua primera edició. L’endemà moria Toni Canet a València.

Cecillia Bartolomé

Cecilia Bartolomé

2018

La cineasta alacantina Cecilia Bartolomé rep el premi de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria pel seu “caràcter de pionera com a dona directora”

Cecilia Bartolomé (Alacant, 1943) va iniciar la seua carrera professional en la publicitat i realitzant curtmetratges. En 1978 va dirigir el seu primer llargmetratge, ‘¡Vamos, Bárbara!’, una versió de la pel·lícula ‘Alicia ya no vive aquí’, de Martin Scorsese. En 2005 va realitzar per a la sèrie de televisió “Cuéntame” el capítol documental ‘Especial Carrero Blanco: el comienzo del fin’. En 2012, el Festival Internacional de Cinema de Gijón li va atorgar el premi Dones de Cinema 2012, en recompensa a la seua trajectòria al cinema espanyol. En 2014, va ser guardona amb la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts d’Espanya.