Premis Honorífics

Giovanna Ribes | Premio de Honor de la Generalitat

Giovanna Ribes - Premi d'Honor de la Generalitat

2021

La directora, guionista, artista visual i productora valenciana Giovanna Ribes rep el Premi d’Honor de 2021.
Giovanna Ribes és fundadora de Dons en Art i de l’Associació de Dons Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, dels Productors Audiovisuals Valencians, de l’Associació de Directors Valencians, de la Mostra Viva del Mediterrani, del European Documentary Network i del European Women Association. Giovanna Ribes, Premi d’Honor de l’Audiovisual 2021 pel seu “compromís” i “implicació fins a la medul·la”
Bona part de la seua formació l’ha realitzada en diferents espais internacionals com a Mitjana Production Services de Londres, la Maine Mitjana Workshop, l’Escola de Cinema de Sant Antoni dels Banys o els cursos de Direcció d’Actors de Dominic de Fazio. Està al capdavant de la productora audiovisual valenciana Tarannà Films i ha dirigit, escrit i produït llargmetratges de ficció i documentals, així com curtmetratges

Mamen García | Premio Especial a la Trayectoria

Mamen García - Premi Especial a la Trajectòria

2021

Actriu de cinema, teatre, televisió, a més de cantant, compositora i pianista, Mamen García és àmpliament coneguda com a intèrpret pel seu treball en televisió, com en la recent i reeixida serie ‘Señoras del (h)Ampa’, i en les mítiques ‘Escenas de matrimonio’, ‘Las Chicas de Oro’, ‘La que se avecina’, ‘Maniàtics’ o ‘Socarrats’. Amb àmplia trajectoria també en teatre -especialment en teatro musical- la vam poder veure en alguns títols com ‘Billy Elliot’, ‘Follies’, ‘Éramos tres hermanas’, ‘Crisis de identidad’, ‘Terapias’, ‘El hombre de La Mancha’, o ‘Memory: de Hollywood a Broadway’.

Natural de la Marina Alta, Mamen García ha merescut en tres ocasions el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, en 2000 i en 2009, a la Millor Actriu (‘Naturalessa i Propòsit de l’Univers’ i ‘Crisis de Identidad’) i en 2006 a la Millor Actriu de Repartiment (‘Terapias’). Ha rebut també per la seua interpretació en ‘Billy Elliot’ el Premi a Millor Actriu de Repartiment en els 11 Premis de Teatre Musical. En 2019 rep la Medalla al Mèrit Cultural i Artistic de la Generalitat Valenciana.

La seua trajectòria com a cantant ha sigut consolidada amb el seu treball com a solista acompanyada de músics com Albert Sanz, Perico Sanbeat, Jorge Rossy o Javier Colina, i ha donat com a resultat tres discos d’estudi en solitari (‘Marzo’, ‘Y yo a ti también’ i finalment, ‘El Cofrecito’ en 2012) i una infinitat d’actuacions en directe amb la seua particular màgia. Resulta sobre l’escenari una inimitable intèrpret de cançons pròpies i reflex de tot un món expressiu espurnejant, audaç a la seua manera, a vegades murmuradora, i sempre dotada d’un vitalisme contagiós.

Empar Ferrer

Empar Ferrer

2020

L’actriu de cinema, teatre i televisió, Empar Ferrer, és reconeguda amb el Premi d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual en la seua tercera edició dels Premis.

Per a Empar Ferrer (Mislata, 1947) el seu debut professional va de la mà de Joan Monleón en l’obra ‘La infanta Tellina i el rei Matarot’ amb l’inici de la seua trajectòria en els escenaris teatrals. Ha interpretat multitud de papers en pel·lícules i sèries de televisió. Pel que respecta al cinema, es va estrenar en ‘Visanteta esta-te queta’, de Vicente Escrivà en 1979 i, un any després, Carles Mira la va reclutar per a les comèdies valencianes ‘Con el culo al aire’ i ‘Que nos quiten lo bailao’, per a continuar amb una trajectòria cinematogràfica que abasta una trentena de pel·lícules amb títols destacats com a ‘Celos’, ‘Soldados de Salamina’, ‘Volavérunt’, ‘El corazón del guerrero’, ‘Flores de otro mundo’, ‘Solas’, ‘El viaje de Carol’ o ‘Las 13 rosas’.

Juli Mira

Juli Mira

2019

L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual reconeix la dilatada trajectòria del veterà actor alcoià en teatre, cinema i televisió.

Juli Mira (Alcoi, 1949) s’ha convertit en un dels actors més representatius de la nostra filmografia i és considerat un dels nostres mestres de la interpretació. Mira va començar la seua carrera com a actor de manera autodidacta en el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi. Ha treballat en teatre, cinema i televisió, i és a més un reconegut actor de doblatge. El veterà actor ha treballat sota les ordres de cineastes com Carles Mira, en “La portentosa vida del pare Vicent”; de Gracia Querejeta, en “Héctor”; i de Sigfrid Monleón, en “L’illa de l’holandés”, entre altres.

Toni Canet

Toni Canet

2018

Antoni Pérez Canet, més conegut com a Toni Canet, (Llutxent, 1953 – València, 13 de novembre de 2018) fou un director, productor i guionista de cinema valencià. El 1973 va finalitzar els seus estudis d’art dramàtic i el 1984 va crear la productora Doll d’Estels amb la qual va produir i realitzar diversos documentals institucionals i spots publicitaris per a televisió. El 1988 dirigeix (també escriu el guió i co-produeix) la seua primera pel·lícula “Amanece como puedas”, seleccionada per al festival del Caire i premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya. Va dirigir dues pel·lícules més: “La camisa de la serpiente” (1996) i “Las alas de la vida” (2006). Toni Canet va treballar per a Canal 9 – Televisió Valenciana dirigint tant documentals (com “Solfa íntima” el 1990, “Crònica amarga” el 1991 i “Viatjar sense bitllet” el 1998) com la sèrie de ficció “Benifotrem” que fou la primera sèrie de producció pròpia realitzada per TVV i emesa l’any 1995.

L’Institut Valencià de Cultura li va concedir el dia 12 de novembre de 2018 el guardó d’honor dels Premis de l’Audiovisual Valencià 2018, en la seua primera edició. L’endemà moria Toni Canet a València.

Cecillia Bartolomé

Cecilia Bartolomé

2018

La cineasta alacantina Cecilia Bartolomé rep el premi de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria pel seu “caràcter de pionera com a dona directora”

Cecilia Bartolomé (Alacant, 1943) va iniciar la seua carrera professional en la publicitat i realitzant curtmetratges. En 1978 va dirigir el seu primer llargmetratge, ‘¡Vamos, Bárbara!’, una versió de la pel·lícula ‘Alicia ya no vive aquí’, de Martin Scorsese. En 2005 va realitzar per a la sèrie de televisió “Cuéntame” el capítol documental ‘Especial Carrero Blanco: el comienzo del fin’. En 2012, el Festival Internacional de Cinema de Gijón li va atorgar el premi Dones de Cinema 2012, en recompensa a la seua trajectòria al cinema espanyol. En 2014, va ser guardona amb la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts d’Espanya.